Tot mirant la visió, vaig veure que posaven uns trons, i un Vell venerable s’hi assegué. El seu vestit era blanc com la neu i els seus cabells, com la llana blanquejada. El tron on seia era de flames i les rodes de la seva carrossa eren de foc ardent.
Davant d’ell naixia i corria un riu de foc. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal s’assegué i foren oberts els llibres.
Després, tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al Vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.
Dn 7,9-10.13-14
Salm Responsorial
R. El Senyor és rei, l’Altíssim sobre la terra.
El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n’alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d’ell,
justícia i raó sostenen el seu tron. R
Es fonen com cera les muntanyes |
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria. R
Perquè vós sou el Senyor,
l’Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus. R |
Sl 96,1-2.5-6.9 (R.: 1a i 9a)
Lectura de la segona carta de sant Pere
Estimats, tot el que us vam fer saber del poder i de la vinguda gloriosa de Jesucrist, el nostre Senyor, no era tret de faules hàbilment teixides.
Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa, quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut.» Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
Això ens ha confirmat les paraules dels profetes, i vosaltres fareu bé d’escoltar-les amb tota atenció, ja que són una llum que fa claror en un lloc fosc, mentre espereu que neixi el dia i l’estrella del matí surti a l’horitzó dels vostres cors.
2Pe 1,16-19
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús.
Pere digué a Jesús: «Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo».
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeuvos, no tingueu por». Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.
Mt 17,1-9
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|
